
- Esborrar aquest article dels meus favorits
- Afegir aquest article als meus favorits
- Imprimir
Categories:
Si el seu darrer poemari era qualificat per Carme Riera com "un llibre en què cap paraula no sobra ni cap no falta", ara, en el present volum, Cèlia Sànchez-Mústich expandeix la contenció i assoleix encara una nova i rica multiplicitat d'imatges i registres. Un llibre que aborda, amb intensitat i delicadesa, un complex entramat d'emocions que basculen entre la desolació o la incertesa i la vitalitat o l'esperança
"En els seus poemes, Cèlia vol capturar l'enigma en el present quotidià, i s'atura a escoltar i observar el que l'envolta. Res no li és aliè. Està situada en un lloc privilegiat: la taula del mig. Al centre de la vida. [...]. Però la taula del mig no és tan sols un moment del seu temps, també és la cruïlla entre el món i la seva pròpia intimitat, també és el punt arriscat d'equilibri on tan sols s'hi arriba percaçant l'extrem."
(de la introducció d'Esther Zarraluki)
Cèlia Sànchez-Mústich
(Barcelona, 1954). Ha publicat els llibres de poemes La cendra i el miracle (1989), El lleu respir (Premi Rosa Leveroni 1990; 1991), Temperatura humana (1994), Taques (Premi Miquel de Palol 1996; 1997) i Llum de claraboia (2004). Diversos poemes seus han estat antologats i traduïts al castellà, gallec, èuscar, italià i francès. Entre els seus títols de narrativa, podem citar el dietari novel·lat Diagnòstic: lluna nova (Premi Don-na 1992; 1993), les novel·les Les cambres del desig (1999) i Tercer acte d'amor (2002), i els llibres de relats Pati de butaques (1996), El tacte de l'ametlla (Premi Mercè Rodoreda 1999; 2000) i No i si (Premi 7 Lletres 2008; 2009). S'ha dedicat, també, a la música i ha estat promotora de diversos i singulars projectes creatius i de difusió de la poesia.