PAISATGES POÈTICS DEL ROMANTICISME AL NOUCENTISME

Josep M. Llompart va néixer a Palma el 1925 i hi va morir el 1993. Poeta, assagista i conferenciant, va intervenir en múltiples activitats de la cultura a les Illes; fou secretari de redacció i sotsdirector de la revista Papeles de Son Armadans; redactor en cap de la revista Lluc; president de l’Obra Cultural Balear; vicepresident per a les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, representà Catalunya en el Festival Europeu de Poesia de Lovaina (Bèlgica), el 1979. El 1982 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. D’entre la seva obra poètica destaquen: Poemes de Mondragó (1961), La terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d’Or), La capella dels dolors(1981, guardonat amb la Lletra d’Or) i Spiritual (1992).
Com a assagista i crític literari ha publicat Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporánea (1973), Retòrica i Poètica (dos volums, 1982), Països Catalans?, i altres reflexions (1991), La narrativa a les Illes Balears (1992), Els nostres escriptors (1996, recopilat per Maria Antònia Perelló), El llac i la flama. Apunts sobre la poesia contemporània a Mallorca (1998, edició a cura de Maria Antònia Perelló).
Paisatges poètics del Romanticisme al Noucentisme és una recopilació de textos de Josep M. Llompart en els quals reconstrueix els diferents corrents poètics que bastiren la literatura catalana de la cruïlla dels segles XIX i XX: el Romanticisme, el Modernisme i el Noucentisme.
Situant-se en el context històric del segle XIX, ens acosta al Romanticisme de Marian Aguiló; a la grandesa poètica de Jacint Verdaguer; fa després una aproximació al teatre de Joan Maragall i al seu poema La vaca cega; es detura en el paisatge estètic de Mallorca i contempla com s’hi desenvolupà el Modernisme; s’endinsa pels viaranys de la poesia que es cultivà a Mallorca a principis del segle XX i ens condueix fins a la lírica de Miquel Costa i Llobera (Tradicions i fantasies) i a Joan Alcover, l’home, i la seva Balanguera (“com va néixer un símbol”); ret un homenatge a Miquel dels Sants Oliver amb un parlament inèdit fins avui, titulat “Els pobles sense nom”; finalment, a “El Noucentisme a les Illes”, enfila les diverses figures poètiques de l’Escola Mallorquina: la veu “plàcida i intuïtiva” de Maria Antònia Salvà, el to intel·lectual i elegíac de Miquel Ferrà i la paraula humanística, brillant i sensual de Llorenç Riber.