LA VEU DE LES ARRELS

Us oferim un llibre que rememora la Mallorca preturística i que us portarà les olors i remors d’una infància en què els al·lots corrien salvatges pel camp i pels boscs, nedaven als safarejos, cercaven nius, se sentien lliures a l’estiu i engabiats a l’escola la resta de l’any.

Mariano Moragues —amb veu emocionada i amb un llenguatge riquíssim i ple de refranys i d’aquelles expressions tan típiques mallorquines, que avui cada vegada s’empren menys— evoca tot aquell ambient: els jocs, els rituals religiosos, les rondalles, les festes tradicionals i els personatges que formaren part de la seva vida d’infant feliç malgrat les mancances materials i repressions d’aquell temps de postguerra.

Tresca qui tresca
(fragment)

Tot lo sant dia trescàvem d'un cap a l'altre, de tal manera que no hi havia redol que no trepitjàssim o muntanyola dins del terme d'Estellencs que no haguéssim pujat; realment, no teníem aturall i a dins les cases hi fèiem poques puces. Em ve molt de nou i no em cap dins el cap com mon pare i mumare no passaven una penada deixantnos, a aquells capets verjos de vuit a dotze anys, tan a lloure, sense saber ni mè ni perdiu de nosaltres en tot lo sant dia, perquè sols compareixíem quan era l'hora d'omplir el gavatx, que era l'únic moment que tocàvem mare. Al mateix temps, els estic agraït per haver tengut les mànegues amples i haver-nos donat aquella llibertat i autonomia mig salvatge... Per ventura si haguessin estat més sobreprotectors i primmirats, hauríem sortit mig cuques molles i d'ala curta; i ja se sap: "de ses herbes molles se'n torquen es cul."

Mariano Moragues Ribas de Pina, La veu de les arrels

Mariano Moragues Ribas de Pina
(Palma, 1942). Estudià el batxiller al Col·legi de Monti-Sion, i Filosofia i Teologia al Seminari Major. L’any 1969 va partir cap al Perú com a capellà. Als 5 anys de ser-hi es casà i es dedicà a l’ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres.
Va ser cofundador de Foro Educativo, de la Xarxa d’Educació Alternativa Escolaritzada, de la ONG Educalter i de l’escola alternativa “La Casa de Cartón” de Lima, de la qual va ser director durant 20 anys. Aquesta escola, fa 7 anys, signà un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes
Després de 35 anys de romandre al Perú, ha tornat a Mallorca per retrobar-se amb les seves arrels i avui, com quan era petit, segueix jugant fent de pagès. Ha publicat tres llibres en castellà, i ara aquest primer llibre en el català de Mallorca que va mamar.